Una de les funcions dels equipaments culturals municipals és apropar la cultura als ciutadans del municipi o ciutat en qüestió. A partir d’aquesta premissa, des de Teatres en Xarxa sumem les nostres eines i equips per fer un ús eficient dels nostres recursos i contribuir a l’acostament de propostes de qualitat a un públic de proximitat.
El viatge de dos joves per diferents països europeus a la recerca de la veritat i la llibertat
La noia coneix l’home estranger. Podria no haver passat, però passa. L’home estranger fuig del seu passat. La noia fuig del seu futur. L’home estranger vol anar a Estocolm per trobar-se amb algú, però hi ha problemes. De burocràcia. I de fronteres. La noia s’acaba de treure el carnet de conduir i vol fer alguna cosa perquè el seu pare s’enfadi de veritat. I justament fa tres dies que el pare de la noia s’ha comprat un cotxe nou.
Tota aquesta història podria no haver passat, però passa. Ha passat. Passarà. El futur és aquella cosa que quan arriba, deixa d’existir. Es pot fugir d’allò que encara no existeix?
Autora i directora: Helena Tornero
Amb: Ester Cort, Júlia Genís, David Menéndez i David Vert
Filla d’un lliurepensador alcohòlic i amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, la niña gorda és una càndida criatura que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.
Celebrada com una de les millors novel·les catalanes de la primera meitat del segle xx, La ‘Niña Gorda’ fa una àcida paròdia de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors. Amb aquesta obra, Rusiñol s’enfronta cruament a l’idealisme noucentista, que pretenia posar les bases d’un nou Estat sense tenir en compte les misèries amb què malvivia una gran part de la societat catalana.
Fitxa artística: Autoria: Jordi Oriol a partir de Santiago Rusiñol | Direcció: Xavier Albertí amb Jordi Oriol | Producció: Teatre Nacional de Catalunya
L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi.
Més d’un quart de segle després de l’encontre entre l’escriptora —que aleshores era regidora de cultura— i el jove alcalde, aquella conversa es revela com un document d’excepcional interès a l’hora d’abordar alguns dels principals debats ciutadans de la nostra actualitat.
Parlàvem d’un somni porta a escena la Barcelona que somiaven Pasqual Maragall i M. Aurèlia Capmany; una versió lliure de Jordi Coca a partir d’una conversa transcrita per Xavier Febrés.
Fitxa artística: Versió lliure i direcció: Jordi Coca | Intèrprets: Anna Güell i Òscar Intente | Producció: Teatre Nacional de Catalunya
